Ara no es fa, pro jo encara ho faria:
una galera armaria de nits
o un galio
_______amb les veles més fines,
i amb cent pirates com la meva sort.
No pregunteu quines mars fendiríem
-foren aquelles on calgués valor.
Ara no es fa, pro jo encara ho faria:
ells foren lladres de l'argent i l'or
i foren lladres si perles hi havien
-jo robaria només per amor.
Fos amb engany
___________si de grat no venien,
jo robaria les noies dels Ports.
I encar sóc cert de trobar una illa
on les penyores pogués amagar
i fer pagar les més belles estrenes
de les donzelles sota el meu capçal.
Al pler del vent, desplegades les veles,
voldria ésser el més brau capità.
Ara no es fa, pro jo encara ho faria
-si d'un amor sofrís el desengany-
lligar l'atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l'amiga
-de tant d'enyor llanguiria la mar.
Sense dilacions, ni llicencies vivim la vida com una cursa cap a certs interrogants. Interrogants que no ens han d'acollonir, ens han d'incitar. Com un sastre agosarat (a anys llum o a pocs centimetres enllà), hem de fer els hi les mudes perfectes, prenent mides a ull, desde el trajo a les calces. Arribar als interrogants amb vestidets a mida i vestir-los:
Si no encaixen les prendes, tornar a començar.
SI S'ESTRIPA UNA VELA
MAI DEIXAR DE TALLAR, MAI DEIXAR DE COSIR
