MARE NOSTRUM, COPTURI BELLUM

Ítaca no és tant lluny i el viatge pot començar de qualsevol manera o en qualsevol moment. Que passa a Grécia? Qui és Alexandros Grigoropoulos? On és el carrer Mesologgiou? Passa el que pot passar cada día, a tú mateix a sota casa teva.

Naveguem la mediterrània per un camí que ens portarà del món sencer a casa nostre.

COMBAT PEL COMBAT

Abril 74

(Lluís Llach)

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.

------------------------------------------------------

Veure la vida per una finestra de 24 polzades regats per la saliva enmetzinada de milers de publicistes, guionistes, politics i altres besties inclasificables.
Farts de museus d'art contemporani, centres de cultura contemporania, parlaments, comisaries i esglesies volem viure la vida amb passió col·lectiva.
Malgrat això.....encara hi ha combat. El combat pel combat

ARA NO ES FA, PRO JO ENCARA HO FARIA

Ara no es fa, pro jo encara ho faria:
una galera armaria de nits
o un galio
_______amb les veles més fines,
i amb cent pirates com la meva sort.
No pregunteu quines mars fendiríem
-foren aquelles on calgués valor.

Ara no es fa, pro jo encara ho faria:
ells foren lladres de l'argent i l'or
i foren lladres si perles hi havien
-jo robaria només per amor.
Fos amb engany
___________si de grat no venien,
jo robaria les noies dels Ports.

I encar sóc cert de trobar una illa
on les penyores pogués amagar
i fer pagar les més belles estrenes
de les donzelles sota el meu capçal.
Al pler del vent, desplegades les veles,
voldria ésser el més brau capità.
Ara no es fa, pro jo encara ho faria
-si d'un amor sofrís el desengany-
lligar l'atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l'amiga
-de tant d'enyor llanguiria la mar.

J. Salvat-Papasseit

Sense dilacions, ni llicencies vivim la vida com una cursa cap a certs interrogants. Interrogants que no ens han d'acollonir, ens han d'incitar. Com un sastre agosarat (a anys llum o a pocs centimetres enllà), hem de fer els hi les mudes perfectes, prenent mides a ull, desde el trajo a les calces. Arribar als interrogants amb vestidets a mida i vestir-los:

Si no encaixen les prendes, tornar a començar.
SI S'ESTRIPA UNA VELA
MAI DEIXAR DE TALLAR, MAI DEIXAR DE COSIR

Front viu

Fent un vol
com un nyap

amb un cop
dins el cap

ben pet
o ben gat

com un cuc
no faig crack

no hi ha O
al meu nap

tampoc foc
al terrat

sols fa cleck
el meu pas

NO HI HA TAP
PEL MEU PLOR

NO TE PLOM
EL MEU VOL

A vosaltres, amics

Glaçada deixen

la seva democràcia

Ocultats volen

als qui no s’ajupen

Rompuda quedarà

l’esperança per la pau

Armada seguirà

la resposta de la gent

Estigueu atents

Trobareu camins

Alçarem el puny

avantguarda i entusiasme

Hi ha un HOME a la presó

dels que avançaven.

Junteu-vos,

traieu-li l'embràs que li oprimeix les mans.

PERQUÈ FACI CAMÍ.

[...]

Amunt! Amunt! Encara més...

A on anem?No és bo preocupar-se'n.

Suara ha sortit del niu un oronell.

-AIXÒ JA ÉS UN CAMÍ.

SEMPRE AMUNT!

Joan Salvat-Papasseit

"columna vertebral: sageta de foc"

"L'home entusiasta" és el combustible de la poesia i la vida de Salvat-Papasseit. Aquest poeta de la Barceloneta entenia i sentia la seva poesia com l'aventura de viure sempre cap endavant: de cara i amb el cor obert de bat a bat. Amb aquesta opció de vida, l'avantguarda és un destí inevitable. Però l'avantguarda de Papasseit és excepcionalment encoratjadora i entusiasta.

Una avantguarda futurista que deixa a la sola de la sabata a Marinetti i d'altres addictes a les recepcions de societat. Perquè la força del poeta es fon amb la lluita, amb la ciutat, amb la vida i amb el futur.

Salvat-Papasseit no s'omplia la boca amb els tòpics "d'un demà millor" o "l'utopia és l'imposible que ens fa avançar", sinó que va anar molt més enllà, ja que per Papasseit la lluita "és futur". Per ell, la lluita no és l'esperança del creient, sinó l'entusiasme de "viure i cambiar" com una mateixa cosa.

Avui vivim en temps de panxacontents i covards, o això ens volen fer creure. Però hi ha gent que no vol claudicar. I no parlo del qui vota cada 4 anys el progressisme depressiu. Ni tampoc dels adeptes a la nova religió dels Drets Humans i les ONG.

Estic parlant d'aquell cartell, d'aquella pintada, d'aquell grup de gent que surt al carrer. No surten a comprar, ni a treballar. Ells i elles surten al carrer fent PASSOS AMB MAJÚSCULES, a canviar el món. Perquè aquesta gent, nosaltres, creiem que podem fer-ho.

El que ens mou és l'amor i, sobretot, la urgència de salvar-lo de les mans invisibles i invasives del mercat.

EL CAPITAL EXISTEIX

L'AMOR I LA LLUITA TAMBÉ;

CONTRA LA VIDA EN MINÚSCULA,

VISCA L'AVANTGUARDA!

Vladimir V. Maiakovski

SOBRE AIXÒ
(Proèto)
(A tu i a mi)
SOBRE QUÈ? SOBRE AIXÒ?


En aquest tema,
íntim
i modest,
tantes i tantes vegades
cantat,
hi giravoltava com un esquirol poètic.
Avui hi giravolto de nou.
Ara aquest tema
podria trobar-se
en una pregària de Buda
i també en els negres que esmolen el ganivet contra l'amo.
Si al planeta Mart
hi hagués algun home de cor,
també ell,
com ara jo,
tot escrivint, protestaria.
Aquest tema arribarà
a un mutilat sense braços
i aferrant-lo pels colzes
li ordenarà:
"Agafa paper i escriu!"
I el mutilat
començarà
amb fúria,
i amb la seva canço, brillarà.
Aquest tema arribarà,
entrarà per la porta de darrera,
donarà una ullada
i desapareixerà com un fantasma,
fins i tot el grandàs,
un segon després,
caurà submenrgit, en un oceà de notes.
Aquest tema arribarà,
i exigirà
la Veritat.
Aquest tema arribarà,
i reclamarà
la Bellesa.
Deixeu que vagi
de mà en mà
mentre un vals sona desde la creu [...]