dilluns, 18 de febrer del 2008

A vosaltres, amics



Glaçada deixen

la seva democràcia

Ocultats volen

als qui no s’ajupen


Rompuda quedarà

l’esperança per la pau

Armada seguirà

la resposta de la gent


Estigueu atents

Trobareu camins

Alçarem el puny

dilluns, 11 de febrer del 2008

avantguarda i entusiasme

Hi ha un HOME a la presó
dels que avançaven.
Junteu-vos,
traieu-li l'embràs que li oprimeix les mans.
PERQUÈ FACI CAMÍ.
[...]
Amunt! Amunt! Encara més...
A on anem?No és bo preocupar-se'n.
Suara ha sortit del niu un oronell.
-AIXÒ JA ÉS UN CAMÍ.
SEMPRE AMUNT!
Joan Salvat-Papasseit
"columna vertebral: sageta de foc"



"L'home entusiasta" és el combustible de la poesia i la vida de Salvat-Papasseit. Aquest poeta de la Barceloneta entenia i sentia la seva poesia com l'aventura de viure sempre cap endavant: de cara i amb el cor obert de bat a bat. Amb aquesta opció de vida, l'avantguarda és un destí inevitable. Però l'avantguarda de Papasseit és excepcionalment encoratjadora i entusiasta.

Una avantguarda futurista que deixa a la sola de la sabata a Marinetti i d'altres addictes a les recepcions de societat. Perquè la força del poeta es fon amb la lluita, amb la ciutat, amb la vida i amb el futur.

Salvat-Papasseit no s'omplia la boca amb els tòpics "d'un demà millor" o "l'utopia és l'imposible que ens fa avançar", sinó que va anar molt més enllà, ja que per Papasseit la lluita "és futur". Per ell, la lluita no és l'esperança del creient, sinó l'entusiasme de "viure i cambiar" com una mateixa cosa.

Avui vivim en temps de panxacontents i covards, o això ens volen fer creure. Però hi ha gent que no vol claudicar. I no parlo del qui vota cada 4 anys el progressisme depressiu. Ni tampoc dels adeptes a la nova religió dels Drets Humans i les ONG.

Estic parlant d'aquell cartell, d'aquella pintada, d'aquell grup de gent que surt al carrer. No surten a comprar, ni a treballar. Ells i elles surten al carrer fent PASSOS AMB MAJÚSCULES, a canviar el món. Perquè aquesta gent, nosaltres, creiem que podem fer-ho.

El que ens mou és l'amor i, sobretot, la urgència de salvar-lo de les mans invisibles i invasives del mercat.

EL CAPITAL EXISTEIX

L'AMOR I LA LLUITA TAMBÉ;
CONTRA LA VIDA EN MINÚSCULA,

VISCA L'AVANTGUARDA!